El músic d’instruments de corda Francesc Tomàs, Panxito, i els seus dos fills integren aquest trio dedicat a portar arreu el seu repertori de ball tradicional, salpebrat amb sonoritats més noves. Juntament amb la Clavellinera, entitat històrica de divulgació i docència del ball de plaça, ens ensenyaran la seva interessant tasca en la recuperació de les jotes del Priorat.

Jaume Arnella i Rafel Sala es van constituir el 1976 —en plena Marxa de la Llibertat— com a duet internacional sense fronteres. Establerts a Cornudella del Montsant van anar bastint un repertori amb cançons populars que anaven recollint i amb d’altres de pròpies. Després d’escampar tot aquest ventall de peces arreu del país, cofunden l’Orquestrina Galana, i amb el seu ball indígena fan ballar mitja humanitat.

L’Àngel Girona i en Marc Busquets ens ofereixen, amb el títol Cançoner de la Garrotxa, un recull de cançons i melodies de l’Obra del cançoner popular de Catalunya; A peu pels camins del cançoner, d’Artur Blasco; Les cançons de Beget, de Jaume Arnella, i d’altres. Totes elles són la font del seu repertori tan abundant i que aplega les composicions pròpies que mantenen l’arrel tradicional.

Xerrada a càrrec de Liliana Tomàs i Roch, comissària de l’exposició i neta de Joan Tomàs. Durant l’acte els músics olotins Àngel Girona i Marc Busquets interpretaran unes peces.

Es farà una lectura d’alguns dels contes de Caterina Albert així com de fragments d’altres obres i poemes de l’autora, amb una dramatúrgia d’Anna Maria Ricart Codina i un repartiment de luxe.

Inauguració de dues exposicions del Museu de la Garrotxa: “A land is a land is a land is a land”, d’Adrià Gamero Casellas i d’Alícia Vogel, i “Soc sotatàulic”, un homenatge pòstum a Adrià Creus.

Demostració de l’urushi, una tècnica tradicional japonesa semblant al lacat d’objectes. L’activitat permetrà conèixer diverses tècniques de treball i fer una petita pràctica amb la finalitat d’entendre millor aquest art mil·lenari.

Una lectura de La infanticida a càrrec de les poetes Maria Cabrera i Blanca Llum Vidal, que, submergides en el vers d’aquest text teatral, donaran veu al personatge de la Nela. La cel·la pobra d’hospital psiquiàtric on passa l’acció serà l’Espai Barberí, un rerefons de contrallum a aquest drama.

Conversa entre Maria Bohigas i Rosa Vilanova amb motiu de la versió íntegra del llibre Mosaic que Club Editor publica aquest setembre.

Un professor homosexual, amb la seva mort pròxima a conseqüència d’una malaltia, vol deixar com a testament un assaig que ha escrit. Amb el seu amic i el seu millor alumne parlen, en el transcurs d’una nit, de l’amor, la soledat, l’amistat i la mort. Sorgirà el xoc violent entre diverses maneres de concebre el sentit de l’existència: la visió del professor davant la mort i la contraposició de punts de vista diferents del seu amic i del seu millor alumne.

La flautista Adriana Montorfano i la compositora Cecilia Ardito formen el duo Montorfano & Ardito.

A l’espectacle Musique concrète, les dues intèrprets manipulen una sèrie d’objectes que emeten sons i també projectors de diapositives, i a través d’ells creen unes instal·lacions performatives en diàleg amb la tecnologia en temps reals. Música, so i disseny d’espais s’organitzen en una partitura i formen escenes audiovisuals completes amb mitjans senzills.

Franch plays Franck marca l’inici d’una nova etapa de l’artista, marcada per la

maduresa i per una gran personalitat musical. Cinc anys separen aquesta gravació de l’anterior, temps durant el qual la flautista ha viscut un moment de creixement i esplendor en la seva carrera.

La presència, la musicalitat i la tècnica del gran pianista Albert Guinovart afegeixen encara més maduresa, sensibilitat i nivell a aquesta formació.

L’Antoni es dirigeix a una entitat bancària per demanar un crèdit personal, però quan el director de l’oficina veu que no pot oferir cap tipus de garantia ni d’aval per tornar-lo, decideix denegar-l’hi. Davant d’aquesta negativa, l’Antoni no es conforma i fa una proposta molt desconcertant al director.

Aquesta comèdia, escrita per Santiago Rusiñol, va provocar un gran enrenou de crítica quan es va estrenar, el 1905, i ara, més de cent anys després, continua estant d’actualitat, ja que retrata els prejudicis socials i l’arbitrarietat de la justícia en la societat en què ens ha tocat viure.

Interpretada per Concha Milla aquesta peça retrata els estigmes que s’imposen a les dones quan aquestes tenen el desig de ser mares però no ho poden ser. Davant dels “per què?” que demana la societat per no complir amb el rol que se suposa que els correspon, Milla vol respondre altres preguntes, aquelles que ningú no fa i que segur que són les més necessàries perquè trenquen tots els tabús.