La gosseta Laika poc s’imagina que viatjarà a l’espai, dintre de l’Sputnik 2, i que passarà a la història de la humanitat com el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra.  Xirriquiteula Teatre utilitza tècniques tan diverses com les retroprojeccions, els collages, els titelles, els autòmates i els gestos, i construeix un espectacle emotiu i que ben segur que no ens deixa indiferents.

Col·labora Rialles

Aquesta instal·lació coreogràfica que es pot visitar en qualsevol moment de 16 a 18 h
Un espectacle de moviment, plàsticament poètic, que connecta amb la màgia, la natura i l’essencialitat. Ívides són uns éssers que alimenten l’imaginari col·lectiu. Travessen l’espai donant vida a la naturalesa i posant-la en moviment.

Las horas del sacrificio és una microperformance de 12 minuts, per a tan sols 12 espectadors i espectadores, que s’anirà reproduint durant tres hores seguides. El cos i el ball hi esdevenen instrument de purificació, màquina de suplici, evocant el sacrifici com a cerimònia d’expiació.  Una mirada singular cap als vincles entre el flamenc, l’ordinari i l’espiritual.

Pasionaria és una reflexió sobre la desafecció i sobre la idea de progrés que s'està imposant. Una indagació sobre les emocions i les passions, i sobre el seu paper fonamental a l'hora d'humanitzar-nos i diferenciar-nos. La Veronal ens situa en una societat on l’ésser humà conviurà amb androides, autòmats amb forma humana però mancats d’humanitat.

Ens donem les mans, ens sostenim i ens nuem per tal de traçar una partitura física d’interdependències i confiança mútua, d’acords i dissensos, d’equilibris compartits, d’afinacions, de desordres i, tal vegada, de nusos gordians. De cossos que es repleguen en ells mateixos i cossos que es despleguen en moviments col·lectius. Trama és una proposta sobre el grup, les seves arestes i les seves derives.

Olor de menta és una peça de dansa creada per Emma Riba i Laura Alcalà (La Súbita) que dibuixa i envaeix un espai imaginat a partir de dos cossos que es posen al servei d’un collage de poemes escènics de Joan Brossa.

Lolita s’escriu amb tres síl·labes doloroses. Lolita, diminutiu de Dolores, es pronuncia amb dolorosa sensualitat i es tanca enèrgicament i oclusivament. Un fonema és una imatge mental d’un so, i els fonemes, com els sons, estan mancats de significat. Lo.Li.Ta és una sonoritat amb capacitat d’imatge, innocència, objectualitat i degradació. Una proposta de dansa de la companyia La Taimada.

The Pinker Tones, és un grup català reconegut internacionalment pels seus treballs de música electrònica i espectacles dirigits al públic infantil i familiar.
En aquesta aventura, els protagonistes es retroben a la ciutat de Londres, on els ha convidat l’Erik, un dels amics que van fer al campament del cercle polar. El que més els marcarà serà conèixer a l’Alex, un nen amb síndrome de Down, i la Muna, una nena refugiada de la guerra de Síria. 

Col·labora Rialles

Carles Batlle ficcionalitza una trobada entre Hedy Lamarr i Marilyn Monroe que pot alterar el curs de la Guerra Freda.
L’any 1962 es produeix la trobada secreta entre les actrius Marilyn Monroe i Hedy Lamarr, una dona excepcional que també va despuntar com a enginyera gràcies al desenvolupament d’un sistema precursor de la tecnologia wifi actual.

Una sorprenent combinació de dansa, llum, tecnologia i música. El show més tecnològic dels Brodas Bros. Uns Brodas Bros molt futuristes i robotitzats però també molt humans i sensibles. Mapping, projecció interactiva, làsers, dansa aèria, vestuari de leds...

Col·labora Rialles + Lluèrnia

L’Odissea de Latung La La és una obra escènica, poètica i parateatral, amb una gran càrrega de poesia visual. “Anava amb el vaixell a la recerca del tresor, però no vaig poder endur-me’l perquè el tresor era l’illa.”

Edat recomanada: de 2 a 5 anys

Els creadors Txalo Toloza i Laida Azkona tornen a Olot amb Tierras del Sur, segona part de la trilogia escènica documental Pacífico, centrada en l’estreta relació entre la barbàrie sobre els pobles originaris llatinoamericans, les noves formes de colonialisme i la cultura contemporània.

...I les idees volen és un espectacle fresc on pocs objectes tenen molt de pes i petites accions creixen fins a esdevenir escenes intenses, divertides i plenes de complicitat per enlairar-se amb el públic. A través del gest, el so, la mirada o el tacte es convida el públic a participar en aquest viatge ple d’acrobàcia, humor, joc, llum i música.
Edat recomanada: de 2 a 5 anys

La Pilar i la Carme van viure i treballar tota la vida en una de les colònies tèxtils que van florir, a finals del segle XIX, a les ribes dels nostres rius.
Tot i que les colònies van anar tancant a partir de la dècada dels 80 del segle passat, la Pilar i la Carme, d’alguna manera, encara són allà. Amb elles, reviurem el dia a dia d’aquesta mena de món en miniatura que eren les colònies, tot resseguint els més de cent anys d’història que van transcórrer mentre encara funcionaven.

El Ramon s’acaba de separar de la Patri i, mentre busca pis, s’instal•la a l’habitació d’adolescent de casa dels seus pares.  Allà retroba la guitarra, la bicicleta estàtica i tot de cassetes que el transporten als anys 90.
Des de la seguretat de la seva habitació, rememora el seu passat, però el que no s’imagina és que, en el present més immediat, la seva vida està a punt de canviar i convertir-se en una autèntica muntanya russa.

Aquest viatge és un joc de preguntes als meus avis, el meu desig de conservar-los amb mi, la meva pirueta personal per esquivar l'absència, el meu homenatge a quatre persones importants en la meva vida, el meu desig de conservar la seva memòria, d’embotar-la.
No vull tancar les tapes dels pots, vull obrir-les i que mirem junts a l'interior d'aquest viatge que comença com el dels meus avis, en una muntanya de sal, i que no sé on acaba.

LÙ, que en xinés tradicional vol dir camí, parla sobre el poder de la creativitat i la imaginació com a forma d’evasió davant la crueltat i la duresa de la vida. Dansa, arts plàstiques i audiovisuals per gaudir en família d’una proposta màgica. Un espectacle íntim carregat d'imatges poètiques i sentiments.
Amb la col·laboració: Més Petit de tots, El Petit format

Ferran Palau presenta Kevin, un disc de pop que mira de reüll el soul més easy-loving. Ens trobem davant de l’obra més romàntica i colorista de l’artista, en la que el tu i el jo que sempre protagonitzen les seves lletres, es converteixen en un microunivers on cada punt de vista esdevé una possible nova dimensió.

Amb només un pit el cos no deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips.

Talismán, el nou treball de Marco Mezquida, exhibeix una forta influència de la música tradicional de la península Ibèrica, encara que també hi ha sons mediterranis, aires turcs, zamba argentina, música contemporània sobre melodies líriques i ritmes urbans que travessen passatges serens.

Una producció que estava pensada per mostrar-nos mitjançant el circ com veuen el món i com s'enfronten als problemes d'un planeta a punt de col·lapse els i les joves artistes d'avui ha acabat creant-se... en plena emergència sanitària.

Una proposta amb una escenografia minimalista complementada amb l'ús del vídeo i un tractament gairebé documental que serveix per retratar el circ d'avui però, especialment, el circ del futur.